Aquest ple, va tenir més contingut polític del que és habitual amb epíleg al matí següent, d’altra banda s’incorporà finalment l’aprovació inicial de l’ordenança de terrasses, que ha de permetre una millor distribució de les terrasses i llibertat de cada establiment per a escollir com vol prestar el seu servei sotmès però al sempre preponderant us públic del carrer.
Els punts rellevants varen ser:
1. Aprovació ordenança de terrasses
Aquesta ordenança deroga i substitueix l’anterior, injustificadament rígida i que a la pràctica no s’aplicava, florint taules i cadires de tot tipus arreu.
La nova ordenança diferencia la regulació entre places, vials de plataforma única i voreres; permet per al mobiliari de les terrasses l’ús de metall, fibres, fusta o marbre; per protegir de les condicions ambientals l’ús de mampares, para-sols i estufes així com la seva il·luminació; i per aquells espais on per garantir el pas de vianants no sigui possible instal·lar taules s’autoritza l’ús de botes. La contrabalança d’aquests usos és que no es podrà exhibir publicitat comercial al mobiliari, que els colors hauran de ser uniformes per cada establiment i que en cas de tancar més de tres dies s’hauran de retirar els elements de la via pública.
Respecte els horaris, s’aplica uns marges amplis fins les 23h entre setmana i fins les 24h divendres i vigílies de festius, aquest marge ampli però requereix que hi hagi una bona convivència amb els veïns i es respecti el seu descans, per això es sanciona els incompliments d’horari, s’exigeix que els cadenats i materials per a guardar estiguin protegits per evitar sorolls i no es preveu l’ús d’equips de música. Tanmateix en actes especials i festes populars si es pot autoritzar un horari diferent o les actuacions musicals.
Des de que se’ns va proposar l’hivern del 2015 col·laborar en la redacció des d’Alternativa ens varem posar a treballar en el contingut de la ordenança , i el redactat final abans d’anar a ple va comptar, tal com varem demanar, una reunió prèvia amb els restauradors per copsar la seva opinió i millores. Encarem doncs el tràmit d’audiència en que fins al 21 de novembre es poden formular al·legacions i propostes de millores.
2. Modificació de plantilla de personal per incorporar un sotssinspector coordinador i un sergent
La proposta de govern venia precedida d’una forta tensió amb els membres del cos de la policia local donat que entenien que amb la vinguda d’un màxim responsable aliè al cos s’estava posant en dubte la seva tasca i s’estava limitant la seva capacitat de promoció. A més a més tenien la sospita de que el nom de qui havia de ser escollit sots-inspector coordinador ja havia estat predeterminat sense concurs, és a dir a dit, per part de l’alcalde.
Als efectes, el representant d’Alternativa per Alella es va reunir la setmana prèvia al ple amb l’alcalde per garantir que en cas de es convoqués la plaça de sots-inspector aquesta es convoqués des d’un inici mitjançant concurs obert i inequívocament transparent, i així se’ns va reafirmar que seria, que no existia cap nom previst i que la única voluntat era convocar un concurs quan més aviat millor.
Amb aquestes afirmacions des d’alcaldia varem intentar transmetre calma al cos de policia i veient que també es preveia convocar la plaça de sergent (per a un dels policies actuals) varem proposar davant del ple en una primera fase convocar la plaça de sergent i en cas que en el període d’un any des del govern es considerés que no funciona llavors es procedís a convocar la plaça de sots-inspector. Aquesta proposta va ser desestimada i per això ens varem abstenir, entenent que d’acord amb el que se’ns havia dit la opció de govern era obrir d’immediat el concurs per a sots-inspector.
Tanmateix, el matí de divendres, varem rebre la trucada de l’alcalde exposant com havia decidit contractar per urgència a un mosso d’esquadra per al càrrec de sots-inspector pel tràmit d’urgència , que ja s’havia emès l’informe de recursos humans de l’ajuntament reconeixent la necessitat urgent de la contractació i que el policia proposat ja havia acceptat la plaça.
El tràmit d’urgència és una anomalia del procés de contractació que permet per raons justificades, per a un període màxim de 3 mesos, contractar a dit a un policia responsable mentre es tramita el concurs públic per cobrir legalment la plaça vacant.
Així doncs tenim que en menys de 12 hores (entre les 22:15 i les 10:00 del matí següent) des de que s’aprova la proposta de crear una plaça de sots-inspector coordinador l’alcalde considera que hi ha una urgència (no exposada ni referida en el ple de la nit anterior), troba un mosso d’esquadra que accepta la plaça urgent (quin nom coincideix amb el que la policia local havia dit que l’alcalde pretenia que vingués si o si) i l’àrea de recursos humans valida mitjançant informe favorable la necessitat urgent de cobrir la plaça.
Es tracta per tant d’una forma d’actuar que dista molt de la desitjable, que trenca la confiança dipositada en les afirmacions de l’alcalde, i suposa un ús de tort de les prerrogatives locals, amb la col·laboració necessària de l’àrea de recursos humans.
I que hagués comportat en cas de conèixer les intencions del govern el nostre vot en contra al ple de la nit anterior on no hi va haver cap referència a la vertadera voluntat dels proposants (expressament silenciada en el ple malgrat ser-ne coneixedors) ni la urgència de la mateixa.
3. Moció d’alternativa per Alella per acordar retirada privilegis en actes públics (vot a favor, finalment no aprovada).
Després de que al ple de juliol posposéssim la moció per intentar arribar a un acord amb ERC amb la incorporació al cos de la moció d’allò que els darrers anys s’ha vingut fent de retirada de privilegis a càrrecs públics varem presentar la darrera versió del text després de fins a 7 noves modificacions.
S’havia acordat el tema de la fila 0, que qui estigui al davant o en posicions destacades en un acte públic fos per que se’l vol homenatjar o per que te una relació directa amb allò que s’està duent a terme.
S’havia acordat també la renúncia a la gratuïtat o condicions especials ofertes per tercers a qualsevol altre espectacle o esdeveniment lúdic en que es presumis que havien estat convidats per la seva mera condició de càrrec públic.
I també s’havia acordat el fet de tenir un calendari compartit en que els regidors de la oposició també tinguessin coneixement de la resta d’actes i activitats públiques al municipi per tal de facilitar la seva participació.
L’únic punt de discrepància doncs era qui havia de tenir accés gratuït a tots els espectacles i actes organitzats des de l’ajuntament. La nostra postura és que només aquell regidor responsable de l’àrea organitzadora de l’event havia d’assistir de manera gratuïta donat que l’activitat resta en últim terme sota la seva responsabilitat, i en cas de que aquest no pogués assistir la substitució en el mateix per part de l’alcalde. En canvi des d’ERC es defensava que fos qui fos l’organitzador l’alcalde havia de tenir l’accés gratuït garantit en tots els actes públics d’Alella (excepte els gastronòmics). Certament es tracta d’un matís, d’una petit conflicte dins el gran acord, però comportava modificar radicalment el sentit de la pròpia moció.
És com si el president de la generalitat pel fet de ser-ne el president hagués de tenir accés gratuït a qualsevol espectacle del Teatre Nacional o l’auditori o a la alcaldessa de Barcelona se li hagués de reservar sempre l’entrada per a tots els espectacles del teatre lliure, el mercat de les flors, el festival Grec,... sens dubte un privilegi anacrònic (podríem trobar mil motius pels quals algú altre tingués una raó de pes per entrar gratuïtament a espectacles lúdics) i alhora un menysteniment per al propi organitzador que precisament posa un preu públic per tal de cobrir els costos del mateix event.
En definitiva era posar l’excepció que es carrega la regla, i per tant era fer perdre tot el sentit a una moció que pretenia separar clarament quan els polítics locals actuen com a càrrecs electes i quan com a un ciutadà més.
4. Moció del PP sobre la deriva separatista i tal.
El títol i el cos de la moció haguessin requerit que no arribés a ple, amb frases de l’estil “no hi ha democràcia sense llei ni llei sense democràcia”, “la iniciativa il·legal de l’aprovació de l’estudi del procés constituent”, “instar als partits a abandonar les postures rupturistes i acceptar la legalitat estatutària i constitucional com a fonament de la democràcia” i “la minoria de catalans que volen separar-se no juguen net”.
El que fou més sorprenent de la votació de la moció fou l’abstenció del psc d’alella amb una frase inquietant “podríem estar d’acord o no amb aquesta moció, la votació de l’informe segurament el que fa és només continuar promovent l’enfrontament directe entre el parlament català i el Tribunal constitucional”.
Finalment en el torn de preguntes es va tornar a parlar de Can Calots, l’edifici catalogat que havia estat autoritzat enderrocar (amb final feliç de retirada del projecte per part del promotor), la difícil integració paisatgística dels habitatges de Can Calderó o un darrer obsequi de la regidora del PP sobre una enigmàtica petita brigada que no cobra, fa cafès llargs i segueix ordres del senyor Benjamí. Final entranyable si no fos perquè la regidora estava convençuda de la veracitat de la seva acusació.
Els punts rellevants varen ser:
- Aprovació inicial ordenança de terrasses. (vot a favor)
- Modificació de plantilla de personal per incorporar un sotssinspector coordinador i un sergent (abstenció escarmentada).
- Moció d’alternativa per Alella per acordar retirada privilegis en actes públics (vot a favor, finalment no aprovada).
- Moció del PP sobre la deriva separatista i tal (en contra).
1. Aprovació ordenança de terrasses
Aquesta ordenança deroga i substitueix l’anterior, injustificadament rígida i que a la pràctica no s’aplicava, florint taules i cadires de tot tipus arreu.
La nova ordenança diferencia la regulació entre places, vials de plataforma única i voreres; permet per al mobiliari de les terrasses l’ús de metall, fibres, fusta o marbre; per protegir de les condicions ambientals l’ús de mampares, para-sols i estufes així com la seva il·luminació; i per aquells espais on per garantir el pas de vianants no sigui possible instal·lar taules s’autoritza l’ús de botes. La contrabalança d’aquests usos és que no es podrà exhibir publicitat comercial al mobiliari, que els colors hauran de ser uniformes per cada establiment i que en cas de tancar més de tres dies s’hauran de retirar els elements de la via pública.
Respecte els horaris, s’aplica uns marges amplis fins les 23h entre setmana i fins les 24h divendres i vigílies de festius, aquest marge ampli però requereix que hi hagi una bona convivència amb els veïns i es respecti el seu descans, per això es sanciona els incompliments d’horari, s’exigeix que els cadenats i materials per a guardar estiguin protegits per evitar sorolls i no es preveu l’ús d’equips de música. Tanmateix en actes especials i festes populars si es pot autoritzar un horari diferent o les actuacions musicals.
Des de que se’ns va proposar l’hivern del 2015 col·laborar en la redacció des d’Alternativa ens varem posar a treballar en el contingut de la ordenança , i el redactat final abans d’anar a ple va comptar, tal com varem demanar, una reunió prèvia amb els restauradors per copsar la seva opinió i millores. Encarem doncs el tràmit d’audiència en que fins al 21 de novembre es poden formular al·legacions i propostes de millores.
2. Modificació de plantilla de personal per incorporar un sotssinspector coordinador i un sergent
La proposta de govern venia precedida d’una forta tensió amb els membres del cos de la policia local donat que entenien que amb la vinguda d’un màxim responsable aliè al cos s’estava posant en dubte la seva tasca i s’estava limitant la seva capacitat de promoció. A més a més tenien la sospita de que el nom de qui havia de ser escollit sots-inspector coordinador ja havia estat predeterminat sense concurs, és a dir a dit, per part de l’alcalde.
Als efectes, el representant d’Alternativa per Alella es va reunir la setmana prèvia al ple amb l’alcalde per garantir que en cas de es convoqués la plaça de sots-inspector aquesta es convoqués des d’un inici mitjançant concurs obert i inequívocament transparent, i així se’ns va reafirmar que seria, que no existia cap nom previst i que la única voluntat era convocar un concurs quan més aviat millor.
Amb aquestes afirmacions des d’alcaldia varem intentar transmetre calma al cos de policia i veient que també es preveia convocar la plaça de sergent (per a un dels policies actuals) varem proposar davant del ple en una primera fase convocar la plaça de sergent i en cas que en el període d’un any des del govern es considerés que no funciona llavors es procedís a convocar la plaça de sots-inspector. Aquesta proposta va ser desestimada i per això ens varem abstenir, entenent que d’acord amb el que se’ns havia dit la opció de govern era obrir d’immediat el concurs per a sots-inspector.
Tanmateix, el matí de divendres, varem rebre la trucada de l’alcalde exposant com havia decidit contractar per urgència a un mosso d’esquadra per al càrrec de sots-inspector pel tràmit d’urgència , que ja s’havia emès l’informe de recursos humans de l’ajuntament reconeixent la necessitat urgent de la contractació i que el policia proposat ja havia acceptat la plaça.
El tràmit d’urgència és una anomalia del procés de contractació que permet per raons justificades, per a un període màxim de 3 mesos, contractar a dit a un policia responsable mentre es tramita el concurs públic per cobrir legalment la plaça vacant.
Així doncs tenim que en menys de 12 hores (entre les 22:15 i les 10:00 del matí següent) des de que s’aprova la proposta de crear una plaça de sots-inspector coordinador l’alcalde considera que hi ha una urgència (no exposada ni referida en el ple de la nit anterior), troba un mosso d’esquadra que accepta la plaça urgent (quin nom coincideix amb el que la policia local havia dit que l’alcalde pretenia que vingués si o si) i l’àrea de recursos humans valida mitjançant informe favorable la necessitat urgent de cobrir la plaça.
Es tracta per tant d’una forma d’actuar que dista molt de la desitjable, que trenca la confiança dipositada en les afirmacions de l’alcalde, i suposa un ús de tort de les prerrogatives locals, amb la col·laboració necessària de l’àrea de recursos humans.
I que hagués comportat en cas de conèixer les intencions del govern el nostre vot en contra al ple de la nit anterior on no hi va haver cap referència a la vertadera voluntat dels proposants (expressament silenciada en el ple malgrat ser-ne coneixedors) ni la urgència de la mateixa.
3. Moció d’alternativa per Alella per acordar retirada privilegis en actes públics (vot a favor, finalment no aprovada).
Després de que al ple de juliol posposéssim la moció per intentar arribar a un acord amb ERC amb la incorporació al cos de la moció d’allò que els darrers anys s’ha vingut fent de retirada de privilegis a càrrecs públics varem presentar la darrera versió del text després de fins a 7 noves modificacions.
S’havia acordat el tema de la fila 0, que qui estigui al davant o en posicions destacades en un acte públic fos per que se’l vol homenatjar o per que te una relació directa amb allò que s’està duent a terme.
S’havia acordat també la renúncia a la gratuïtat o condicions especials ofertes per tercers a qualsevol altre espectacle o esdeveniment lúdic en que es presumis que havien estat convidats per la seva mera condició de càrrec públic.
I també s’havia acordat el fet de tenir un calendari compartit en que els regidors de la oposició també tinguessin coneixement de la resta d’actes i activitats públiques al municipi per tal de facilitar la seva participació.
L’únic punt de discrepància doncs era qui havia de tenir accés gratuït a tots els espectacles i actes organitzats des de l’ajuntament. La nostra postura és que només aquell regidor responsable de l’àrea organitzadora de l’event havia d’assistir de manera gratuïta donat que l’activitat resta en últim terme sota la seva responsabilitat, i en cas de que aquest no pogués assistir la substitució en el mateix per part de l’alcalde. En canvi des d’ERC es defensava que fos qui fos l’organitzador l’alcalde havia de tenir l’accés gratuït garantit en tots els actes públics d’Alella (excepte els gastronòmics). Certament es tracta d’un matís, d’una petit conflicte dins el gran acord, però comportava modificar radicalment el sentit de la pròpia moció.
És com si el president de la generalitat pel fet de ser-ne el president hagués de tenir accés gratuït a qualsevol espectacle del Teatre Nacional o l’auditori o a la alcaldessa de Barcelona se li hagués de reservar sempre l’entrada per a tots els espectacles del teatre lliure, el mercat de les flors, el festival Grec,... sens dubte un privilegi anacrònic (podríem trobar mil motius pels quals algú altre tingués una raó de pes per entrar gratuïtament a espectacles lúdics) i alhora un menysteniment per al propi organitzador que precisament posa un preu públic per tal de cobrir els costos del mateix event.
En definitiva era posar l’excepció que es carrega la regla, i per tant era fer perdre tot el sentit a una moció que pretenia separar clarament quan els polítics locals actuen com a càrrecs electes i quan com a un ciutadà més.
4. Moció del PP sobre la deriva separatista i tal.
El títol i el cos de la moció haguessin requerit que no arribés a ple, amb frases de l’estil “no hi ha democràcia sense llei ni llei sense democràcia”, “la iniciativa il·legal de l’aprovació de l’estudi del procés constituent”, “instar als partits a abandonar les postures rupturistes i acceptar la legalitat estatutària i constitucional com a fonament de la democràcia” i “la minoria de catalans que volen separar-se no juguen net”.
El que fou més sorprenent de la votació de la moció fou l’abstenció del psc d’alella amb una frase inquietant “podríem estar d’acord o no amb aquesta moció, la votació de l’informe segurament el que fa és només continuar promovent l’enfrontament directe entre el parlament català i el Tribunal constitucional”.
Finalment en el torn de preguntes es va tornar a parlar de Can Calots, l’edifici catalogat que havia estat autoritzat enderrocar (amb final feliç de retirada del projecte per part del promotor), la difícil integració paisatgística dels habitatges de Can Calderó o un darrer obsequi de la regidora del PP sobre una enigmàtica petita brigada que no cobra, fa cafès llargs i segueix ordres del senyor Benjamí. Final entranyable si no fos perquè la regidora estava convençuda de la veracitat de la seva acusació.