El Ple ordinari del mes de Febrer es preveia extraordinàriament breu donat que en l’ordre del dia només constava la elecció del Jutge de Pau, la aprovació del model patrimonial de regidors i alts càrrecs i finalment la moció per declarar non grata la monarquia a Alella. Tanmateix el torn de precs i preguntes va fer que s’allargués encara que no hi va haver cap intervenció del públic.
El Resum dels punts més importants al nostre entendre és:
1. Elecció Jutge de Pau (vot a favor).
Només es va presentar una candidatura per a Jutge de Pau, l’actual Jutge de pau Josep Sala, i per tant va ser escollit l’únic candidat.
Al respecte varem voler destacar que darrerament els processos de selecció de personal i contractació de serveis tenen un únic candidat o oferta final, cosa que vulnera el propi concepte de concurs al no disposar d’un ventall d’alternatives per a escollir la millor oferta. Pel que varem sol·licitar un replantejament de la publicitat dels processos de selecció i de contractes per tal d’aconseguir uns processos efectivament concursats. La resposta va ser afirmativa a una revisió de la publicitat, en la que insistirem per a les noves convocatòries.
2. Aprovació model de declaració patrimonial i activitat dels alts càrrecs locals (vot a favor).
Es tractava d’aprovar el model de declaració d’acord amb allò establert a la Llei de transparència.
La setmana abans dels plens es convoca la junta de portaveus on s’informa als partits els punts de l’ordre del dia i on es poden formular preguntes sobre el contingut o efectes dels punts a aprovar.
En aquest cas, Alternativa per Alella va preguntar que s’entenia des de Govern per Alt càrrec a efectes de publicació de la declaració patrimonial.
La resposta va arribar el dia abans del Ple, informant-nos que entenien que actualment a l’Ajuntament no hi ha alts càrrecs i que per tant la publicació de bens només afectava els regidors.
A partir d’aquí varem insistir en l’error i limitació extraordinària del concepte d’Alts càrrecs atenent a les responsabilitats dels càrrecs directius previstos a l’article 130 de la Llei de Règim de Bases Locals, i vam manifestar que calia fer auditable el patrimoni dels caps d’àrea de l’Ajuntament que poden prendre decisions resolutives sobre assumptes de la seva competència de manera autònoma.
És per això que varem sol·licitar la retirada de l’ordre del dia d’aquest punt fins a determinar qui són els alts càrrecs d’acord amb la legislació aplicable i d’acord amb la finalitat pròpia de la Llei de Transparència.
Com a resposta varem tenir el compromís personal de l’Alcalde d’aprovar el model per a regidors en el ple de 25 de febrer i portar per al pròxim ple el model aplicable als càrrecs directius que garanteixi la auditoria dels guanys patrimonials al inici i final de mandat també per al personal de màxima responsabilitat en la administració local.
3. Moció per declarar non grata la monarquia a Alella (vot a favor).
A més a més de la gestió correcta de l’immediat, la política local també ha de permetre, entre altres, debatre i qüestionar la legitimitat de la pròpia administració en aquells àmbits que escapen de la democràcia i el control ciutadà.
Per això Alternativa per Alella varem portar com a moció la declaració com a non grata de la monarquia a Alella, per raons històriques, de legitimitat i de principi d’igualtat entre els ciutadans que ha de regir un sistema que es vulgui autodenominar democràtic.
La moció va comptar finalment amb la coponència de ERC i de la regidora socialista d’Alella Primer, i finalment Convergència va votar-hi a favor.
El PP va votar en contra amb una exposició sobre les passejades del rei abdicant pel poble i Gent d’Alella es va abstenir i va criticar Alternativa per Alella per presentar mocions populistes i no dedicar-se a als assumptes que preocupen els ciutadans com la seguretat o les ocupacions.
Donat que el Ple no hauria de ser lloc per a debats domèstics, varem respondre concisament que la presentació de mocions no dificulta ni limita en cap cas la nostra continua tasca dins l’Ajuntament, tal com exemplifica el compromís de l’alcalde per revisar les declaracions de béns dels alts càrrecs a partir del debat dut a terme entre ERC i Alternativa per Alella.
Posteriorment, una vegada acabat el Ple, el regidor d’Alternativa per Alella va demanar als regidors de Gent d’Alella que no juguin a insinuacions malicioses i a la demagògia quan són coneixedors del seguiment i aportacions que s’estan fent des d’Alternativa per Alella expressament en aquests dos temes sensibles i de plena actualitat.
Un cop acabats els punts del Ple, en els precs i preguntes es va parlar de la imminentment necessària elaboració del reglament de segona activitat (determinació de quin destí i tasques han de poder realitzar els treballadors de més de 57 anys exposats a tasques que requereixen una alta activitat i condició física) que hauria d’haver estat aprovada abans de la fi de 2015 i que no pot esperar gaire més.
I des d’Alternativa per Alella varem qüestionar la gestió de l’Arxiu Històric Municipal tant abans com després de la desaparició de documentació històrica rellevant relativa a la repressió franquista, donat que la responsabilitat màxima és de l’Ajuntament per la negligència en la vigilància i custòdia d’una documentació quin contingut pertany a tots els veïns del poble.
Manca de gestió i negligència que no és resolen amb un simple lamentar els fets i posar una denuncia sinó que requereix d’immediat catalogar, separar i preservar aportant els mitjans tècnics i personals necessaris per a poder realitzar les tasques ara i no posposar-ho a quan les condicions siguin més favorables donat que la desaparició de documents sensibles, i el que és més greu el desconeixement del propi contingut real de l’arxiu, fa que la nostra història documental estigui exposada a seguir desapareixent.
Davant l’insistent qüestionament sobre les previsions immediates l’Alcalde va referir com a mesures posar una càmera i ampliar l’horari de la persona que està fent tasques temporals de reordenament i va repetir insistentment que assumia tota la responsabilitat (formal). Mesures que són del tot insuficients per custodiar el patrimoni que resta, que no representen una solució a curt ni mig termini i que conseqüentment tampoc suposen una assumpció de responsabilitat sobre el fet de que qui ha perdut és la nostra recuperació històrica, el nostre dret a saber.
Varem acabar la nostra intervenció recordant a aquells interessats en impedir que puguem saber episodis de les nostres pròpies misèries com a poble, que costarà molt més temps però que la tasca de descoberta i coneixement de la història local no s’atura.