El Ple de juny de 2016 només portava 3 punts de l’ordre del dia, tanmateix donat el contingut dels punts i les preguntes es va allargar més de 4 hores, acabant vers mitjanit.
Així, entre els temes que van sortir al Ple, considerem d’especial rellevant interès:
Així, entre els temes que van sortir al Ple, considerem d’especial rellevant interès:
- Proposta de projecte gastronòmic en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) eix del coneixement Besòs-Marina (abstenció motivada).
- Proposta d’aprovació del Conveni de Col·laboració del Pla Marc de restauració i millora forestal per a la prevenció d’incendis forestals (vot a favor).
- Proposta d’informe favorable a les tarifes del servei municipal de subministrament d’aigua potable (vot en contra).
- Acomiadament treballadors (pregunta CDC, Gd’A i APA-CUP).
- Expedients de disciplina urbanística (pregunta APA-CUP).
- “Rehabilitació” de l’edifici del Cuina Alella (pregunta APA-CUP).
1. Proposta de projecte gastronòmic en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) eix del coneixement Besòs-Marina.
El govern va proposar incorporar-se al PECT Besòs-Marina, els PECT són projectes d’especialització que d’acord amb el seu pròpi contingut:
“L’objectiu és promoure aliances estratègiques entre actors del sector productiu i de generació del coneixement i que per primer cop es complementen amb les directrius de la Comissió Europea per a focalitzar-ho i coordinar-ho amb els projectes ja existents de desenvolupament territorial a través dels instruments habituals dels fons FEDER i Fons Socials (FSE).
Per optar a aquests fons és necessària la definició en els diferents territoris de Projectes Estratègics Territorials que busquin la interacció entre tots els actors (quàdruple hèlix) i que promoguin la competitivitat i les millores socials adients que al voltant de les oportunitats del coneixement en àmbits prioritzats estructuri un pla de millora i desenvolupament territorial amb la mirada posada en l’Horitzó 2020.
Aquest projectes territorials reben el nom de PECT (Projecte d’Especialització Competitiva Territorial) i són liderats per les administracions locals amb estreta col·laboració d’altres administracions territorials (Diputació), i agents públics i privats (empresa, universitat, centres de recerca i entitats socials).
L’objectiu principal del projecte és millorar la competitivitat del territori amb el compromís amb els ciutadans i ciutadanes de treballar en la línia d’avançar en l’horitzó 2020 cap un territori més estructurat, amb més ocupació, més formació, més modernització, socialment més just, més innovador, més visibilitat internacional en la direcció que es marca a Europa pels nous ecosistemes innovadors i “intel·ligents” (smart).”
I en aquest sentit el PECT Besòs-Marina preveu projectes que conjugui centres d’investigació i ajuntaments per a la recerca alimentaria, per millorar la logística dels aliments i evitar el malbaratament, creació d’un centre d'anàlisi i modelització de grans volums de dades en salut pública per al disseny de polítiques socials,...
I Alella aporta al projecte un concepte que cap en un paràgraf i que correspon a la remodelació de Can Lleonart i el pagament de despeses d’activitats ordinàries de la D.O..
La única definició del projecte existent és:
“espai on es doni a conèixer la cultura del vi, la seva història i patrimoni vinculats en el nostre territori, així com s’impulsin accions de difusió com puguin ser la formació, presentació de vins o tastos per posar alguns exemples. Espai de referència per al turisme del vi a tot el territori de la Denominació d'Origen Alella.”
Per tant amb la legítima intenció de millorar els serveis de la D.O. s’utilitza uns fons destinats a investigació i recerca.
En efecte, la previsió de fer unes obres de reforma i activitats per valor de 200.000€ (amb subvenció del 50%) és malbaratar l’oportunitat de plantejar un projecte d’investigació adequat als principis propis del programa.
I així mateix preveure aquesta gran despesa sense que hi hagi hagut major concreció de la proposta que una genèrica definició de les activitats que des del Consorci es venen fent ja suposa una molt deficient preparació i definició d’objectius.
Pel que varem proposar que es treballés el projecte enfocant cap actuacions que permetin la recuperació de les vinyes abandonades i el treball conjunt amb centres de recerca, oferint-nos per a col·laborar-hi.
Així mateix en la votació ens varem abstenir donat que el punt fou incorporat de forma extraordinària el mateix dia de la Junta de Portaveus i sense que malgrat la reclamació hi hagués més documentació que la minsa referència reproduïda.
2. Proposta d’aprovació del Conveni de Col·laboració del Pla Marc de restauració i millora forestal per a la prevenció d’incendis forestals (vot a favor).
Es tracta d’un conveni per desenvolupar el programa marc de gestió forestal que recull l’estat i prespectiva de les forestes de la serralada de marina i el Montnegre, incorpora propostes de gestió activa i determinació dels punts de més perillositat en cas d’incendi sobre els que s’ha d’actuar amb promptitud.
Paral·lelament la Diputació de Barcelona posa sobre la taula un primer ajut pel 2016 de 70.000€ que servirà per cobrir la gestió de 40 hectàrees d’entre les zones que requereixen més urgència.
El propi estudi determina que les zones que requereixen actuacions prioritàries en prevenció d'incendis forestals ocupen un total de 1256,45 Hectàrees, i per tant, l’ajuda de la Diputació només cobreix el 3,6% del total.
És per això des d’Alternativa per Alella vam recordar que des de fa molts anys a Alella no s’ha fet cap actuació més enllà de mantenir els perímetres a les urbanitzacions i vam sol·licitar novament que es tingués en compte les nostres reiterades instàncies i comunicacions de començar un procés de creació d’una planta local de generació de biocombustible (que alimenti les instal·lacions de biomassa existents i previstes al municipi) i compostatge de restes vegetals de foresta i jardineria amb la fita de generar una gestió activa dels boscos abandonats que acumulen grans quantitats de combustible verd i que suposen un risc d’incendi així com una gran vulnerabilitat davant els fongs (Thyriopsis halepensis), processionària (Thaumetopoea pityocampa) i escarabats (Tomicus destruens) que actuen sobre els pins pinyers.
I es que en efecte, una de les conclusions del propi estudi marc és que el 49% de les forestes del maresme estan cobertes per Pi Pinyer.
I dels estudis fets fins al moment sobre el Tomicus i els fongs es conclou que la única formula preventiva de gestió efectiva és la d’esponjar els boscos de pi pinyer a fi de tenir presencia d’exemplars més vigorosos i sans.
La nostra proposta va caure en el sac dels agraïments postissos- els “bé, bé, gracies ja ho mirarem”- tanmateix, insistirem i seguim plantejant propostes al respecte donat que continuar deixant la gestió per al futur suposa seguir acumulant combustible forestal i ampliant les possibilitats d’una major afectació dels fongs, la processionària i el Tomicus, factors als que cal sumar els períodes de sequera estacional que es venen produint darrerament.
Vam votar favorablement la proposta de signatura del conveni però reclamant que no sigui la única actuació municipal al respecte en el curt-mitjà termini.
I dels estudis fets fins al moment sobre el Tomicus i els fongs es conclou que la única formula preventiva de gestió efectiva és la d’esponjar els boscos de pi pinyer a fi de tenir presencia d’exemplars més vigorosos i sans.
La nostra proposta va caure en el sac dels agraïments postissos- els “bé, bé, gracies ja ho mirarem”- tanmateix, insistirem i seguim plantejant propostes al respecte donat que continuar deixant la gestió per al futur suposa seguir acumulant combustible forestal i ampliant les possibilitats d’una major afectació dels fongs, la processionària i el Tomicus, factors als que cal sumar els períodes de sequera estacional que es venen produint darrerament.
Vam votar favorablement la proposta de signatura del conveni però reclamant que no sigui la única actuació municipal al respecte en el curt-mitjà termini.
3. Proposta d’informe favorable a les tarifes del servei municipal de subministrament d’aigua potable (vot en contra).
Ens remetem a l’article específic.
Ens remetem a l’article específic.
4. Acomiadament treballadors (pregunta CDC, Gd’A i APA-CUP).
Recentment s’ha tingut coneixement de l’acomiadament nul i improcedent de dos treballadors de l’Ajuntament.
El coneixement l’hem hagut d’obtenir de la lectura de les actes de les juntes de govern anteriors, donat que malgrat ser un assumpte que afecta tot l’Ajuntament, ni ens ha estat comunicat ni apareix en l’ordre del dia de les Juntes de Govern.
Així tenim que s’ha acomiadat treballadors per motius que legalment no estan permesos mitjançant l’assessorament d’un bufet d’advocats que ens ha costat 15.000€ només el 2015.
L’acomiadament nul comporta la compensació per tots els mesos no treballats (uns 90.000€) i la reincorporació de l’antic arquitecte municipal. El cas de l’acomiadament irregular suposa la satisfacció de la diferencia entre la quantia ja pagada per acomiadament objectiu i el que correspon a l’improcedent (7.542€).
A tots dos cal sumar també les costes judicials com a part vençuda, tot i que encara queda la sentència definitiva del primer cas recorregut malgrat el poc marge d’exit. Així doncs de moment el cost total superaria àmpliament els 100.000€.
Motiu pel qual vam sol·licitar que no es torni a contractar l’assessorament laboral d’aquest bufet, que es revisi la política laboral i en cas de que determinats els treballadors municipals no estiguin desenvolupant bé la seva tasca es procedeixi a obrir expedients disciplinaris abans d’arribar a situacions explosives que no beneficien a ningú i suposen un greu sobrecost per a la hisenda municipal sense que el polític que ha decidit l’acomiadament assumeixi cap responsabilitat pecuniària per la seva decisió arbitraria.
Recentment s’ha tingut coneixement de l’acomiadament nul i improcedent de dos treballadors de l’Ajuntament.
El coneixement l’hem hagut d’obtenir de la lectura de les actes de les juntes de govern anteriors, donat que malgrat ser un assumpte que afecta tot l’Ajuntament, ni ens ha estat comunicat ni apareix en l’ordre del dia de les Juntes de Govern.
Així tenim que s’ha acomiadat treballadors per motius que legalment no estan permesos mitjançant l’assessorament d’un bufet d’advocats que ens ha costat 15.000€ només el 2015.
L’acomiadament nul comporta la compensació per tots els mesos no treballats (uns 90.000€) i la reincorporació de l’antic arquitecte municipal. El cas de l’acomiadament irregular suposa la satisfacció de la diferencia entre la quantia ja pagada per acomiadament objectiu i el que correspon a l’improcedent (7.542€).
A tots dos cal sumar també les costes judicials com a part vençuda, tot i que encara queda la sentència definitiva del primer cas recorregut malgrat el poc marge d’exit. Així doncs de moment el cost total superaria àmpliament els 100.000€.
Motiu pel qual vam sol·licitar que no es torni a contractar l’assessorament laboral d’aquest bufet, que es revisi la política laboral i en cas de que determinats els treballadors municipals no estiguin desenvolupant bé la seva tasca es procedeixi a obrir expedients disciplinaris abans d’arribar a situacions explosives que no beneficien a ningú i suposen un greu sobrecost per a la hisenda municipal sense que el polític que ha decidit l’acomiadament assumeixi cap responsabilitat pecuniària per la seva decisió arbitraria.
5. Expedients de disciplina urbanística (pregunta APA-CUP).
De la revisió dels darrers expedients de disciplina urbanística s’observa que l’Ajuntament està tramitant incorrectament els expedients donat que no s’aplica el règim sancionador previst a l’article 199 de la Llei d’Urbanisme que diu a la lletra:
“Article 199. Procediments de protecció de la legalitat urbanística
1. Totes les accions o les omissions que presumptament comportin vulneració de les determinacions contingudes en aquesta Llei, en el planejament urbanístic o en les ordenances urbanístiques municipals, subjectes a sanció de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei i el reglament que la desplegui, han de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per aclarir els fets i, subsegüentment, o bé directament, si no es requereix informació prèvia, a la incoació d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística.
2. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici preceptiu. L'exercici d'aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents:
a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.
b) La imposició de sancions.
c) La determinació dels danys i els perjudicis causats.”
Consultats els serrveis tècnics municipals, aquests varen respondre que seguien el criteri polític que els havia estat dit.
És per això que al ple varem preguntar si aquest és el criteri que havia estat definiti al que l’alcalde va respondre que si, d’acord amb les opinions de l’assessor jurídic d’urbanisme.
Aquesta actuació suposa una gravíssima vulneració de l’ordenament jurídic i per això vam demanar per instancia la resposta escrita de la ressolució dels 10 darrers expedients de restauració de la legalitat urbanística i posarem els fets en coneixement del Síndic de Greuges.
De la revisió dels darrers expedients de disciplina urbanística s’observa que l’Ajuntament està tramitant incorrectament els expedients donat que no s’aplica el règim sancionador previst a l’article 199 de la Llei d’Urbanisme que diu a la lletra:
“Article 199. Procediments de protecció de la legalitat urbanística
1. Totes les accions o les omissions que presumptament comportin vulneració de les determinacions contingudes en aquesta Llei, en el planejament urbanístic o en les ordenances urbanístiques municipals, subjectes a sanció de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei i el reglament que la desplegui, han de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per aclarir els fets i, subsegüentment, o bé directament, si no es requereix informació prèvia, a la incoació d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística.
2. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici preceptiu. L'exercici d'aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents:
a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.
b) La imposició de sancions.
c) La determinació dels danys i els perjudicis causats.”
Consultats els serrveis tècnics municipals, aquests varen respondre que seguien el criteri polític que els havia estat dit.
És per això que al ple varem preguntar si aquest és el criteri que havia estat definiti al que l’alcalde va respondre que si, d’acord amb les opinions de l’assessor jurídic d’urbanisme.
Aquesta actuació suposa una gravíssima vulneració de l’ordenament jurídic i per això vam demanar per instancia la resposta escrita de la ressolució dels 10 darrers expedients de restauració de la legalitat urbanística i posarem els fets en coneixement del Síndic de Greuges.
6. “Rehabilitació” de l’edifici del Cuina Alella (pregunta APA-CUP).
Es va recordar al govern que les obres a la Rambla Angel Guimerà 16 en l’estat en que estan no poden ser considerades finalitzades donat que el resultat actual incompleix les normes de planejament i donat que no s’adequa tampoc a allò que va ser informat favorablement, i es que en efecte, les normes del POUM i els informes tècnics favorables requerien l’adaptació de l’edifici a les construccions històriques de l’entorn.
L’Alcalde, dirigint la qüestió a la mateixa capça que les propostes forestals, va dir que ho revisaria.
Es va recordar al govern que les obres a la Rambla Angel Guimerà 16 en l’estat en que estan no poden ser considerades finalitzades donat que el resultat actual incompleix les normes de planejament i donat que no s’adequa tampoc a allò que va ser informat favorablement, i es que en efecte, les normes del POUM i els informes tècnics favorables requerien l’adaptació de l’edifici a les construccions històriques de l’entorn.
L’Alcalde, dirigint la qüestió a la mateixa capça que les propostes forestals, va dir que ho revisaria.